Puritanisme

Per a altres significats, vegeu «Integrisme».

El puritanisme dels segles xvi i xvii fou un moviment religiós d'Anglaterra i d'Escòcia que agrupava qualsevol grup religiós protestant que defensés una més gran puresa en l'adoració i en la doctrina així com un pietisme personal i de grup.^[1] Els puritans sostenien que la Reforma religiosa d'Anglaterra i per tant l'Església d'Anglaterra no havia anat prou enllà en aplicar rigor i intolerància cap a les pràctiques que els puritans associaven amb l'Església catòlica. La paraula «purità» (puritan en anglès) era en un principi un terme alternatiu per a càtar i era utilitzat de forma pejorativa, pels adversaris al moviment, per a caracteritzar aquest corrent d'extremisme. De manera aproximada el terme purità correspon al que Martí Luter anomenava en alemany com Schwärmer. Donat que els puritans estaven sota la influència de crítics radicals com Huldrych Zwingli a Zúric i Calví a Ginebra de vegades cooperaren amb el presbiterians d'Anglaterra. Molts puritans propugnaven per la separació de la resta dels cristians per tal de congregar-se en esglésies sota un control autònom purità. Actualment la designació de «Puritan» sovint s'amplia als protestants molt conservadors o fins i tot als evangèlics. Per això en anglès normalment es refereixen als puritans dels segles xvi i xvii com precisians.^[2]